Ara, el que més greu li sap és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a córrer. La història del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància.
I entre tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels néts que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Després, l'excursió al moli i l'expedició a la vinya del pobre pagès. Ella, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada